A un lloc qualsevol - El bloc d'en Raimon Ribera

Reflexions personals arrel a la manifestació contra la corrupció.

2011-03-27T04:23:00.004+02:00

Hui, a la ciutat de València, ha tingut lloc una de les manifestacions més multitudinàries que s'han donat al País Valencià en els últims anys. Segons la organització, unes 60.000 persones han eixit al carrer en un acte de protesta contra la corrupció. Gent de tots els partits que abasta el centre i l'esquerra, plataformes ciutadanes i associacions juvenils i culturals han desfilat pels carrers de València des de la Plaça Sant Agustí fins les portes del Tribunal Superior de Justícia.

Considere necessari extreure conclusions d'aquests fets, davant la proximitat de les eleccions que s'arrimen.

1. Un fet que cal destacar és la mitjana d'edat dels manifestants, que era d'al voltant dels 40 anys, amb una gran participació de la tercera edat, fet no massa habitual a les darreres manifestacions, on sovint, la afluència acostuma a ser majoritàriament juvenil. Açò no significa altra cosa que la societat civil valenciana necessita un canvi, des de tots els sectors de la ciutadania s'hi reclama una gestió transparent del govern valencià, un accés total a les dades que ens done la llibertat que deuríem tenir en una democràcia.

2. Els fets que han transcorregut a la plaça, quan un reduït grup de manifestants ha tret pancartes en contra de la guerra s'han considerat una provocació cap al Partit Socialista i la reacció de la multitud ha sigut gairebé violenta. És cert, no era el lloc ni el moment d'exhibir aquestes pancartes. Tenim, o deuríem tenir, dret a la absoluta llibertat d'expressió, però per respecte a l'ample ventall d'ideologies que hi havia presents, l'acte havia de ser una manifestació blanca que anés dedicada únicament a la protesta contra la corrupció que s'està duent a terme pel Partit Popular al País Valencià.

3. Trobe també que s'hi ha fet de la manifestació contra la corrupció un escenari de l'electoralisme, una falta de respecte a la democràcia i als valencians que avui ens hem manifestat. Esquerra Unida i Esquerra han sortit amb banderes dels seus respectius partits convertint un acte polític de la ciutadania en un acte de campanya davant les properes eleccions.

4. Considere necessari també, esmentar la ja habitual absència dels mitjans de comunicació valencians com Canal 9 o Radio 9 en un acte on sí que estaven presents mitjans de comunicació d'àmbit estatal, com La Sexta i TVE i altres televisions autonòmiques com ara la censurada TV3. El Partit Popular hi juga amb la democràcia, més bé se'n riu d'ella. No és democràcia un sistema on la informació s'amaga rere una cortina de fum, no se'n pot dir democràcia quan els governants d'un poble són qui decideix el que els ciutadans han de saber. No senyors, això no és democràcia, això és jugar brut, i riure-se'n d'ella, i de tots els valencians.

Ara la pregunta és: Què hi falta? Què és el que cal per tombar el govern corrupte i censor del PP i Francisco Camps? Hi veiem un perfecte quiasme amb la dictadura de Francisco Franco, i no sols pel nom, sinó que la sensació de “Contra Franco vivíamos mejor” ara és més bé “Contra Camps vivim millor”, és a dir, davant un govern tirà, on l'opinió del poble no té la més mínima importància, hi trobem un gran ventall d'alternatives que només convergeixen en un punt, volen fer fora el govern actual, açò es plasma en el dia a dia, la gran dissensió de l'esquerra enfront la unitat del PP, que representa des de la dreta més renovada, fins l'Espanya més rància de Fraga. Açò, junt amb el sistema electoral vigent, el sistema D'Hont, condemna l'esquerra al fracàs. Un gran ventall de partits polítics que representen l'esquerra es queden fora del parlament en no arribar al nombre de vots mínim, en canvi, el Partit Popular recull la immensa majoria dels vots de la dreta.
Però no és sols açò, la gran abstenció que s'hi dóna és generalment de l'esquerra, mentre la dreta acudeix cada vegada que se'ls convoca religiosament a les urnes amb la seva papereta blava, l'esquerra divergeix dintre de la mateixa esquerra fraccionant-la i creant una gran incertitud entre els votants, que sovint es queden a casa, degut a que cap partit els representa punt per punt. Així és com, al meu entendre, mentre la societat està farta dels governants, aquests continuen guanyant eleccions.

Ei! Gent!

2011-01-10T17:28:00.001+01:00

Aquest blog ha quedat un poc desemparat, ha passat potser a millor vida, qui sap si algun dia el reprendré! Tinc prou coses entre mans. He recollit tots els poemes que he publicat i altres que tenia guardats i he preparat una espècie de "llibre" un tant estrany que encara no he publicat i sols he passat a contades persones properes. Aviat, quan tinga clar que fer en ell, el publicaré, bé per aquest espai, o per qualsevol altra via, però estigueu-ne segurs de que ho faré saber.

Així mateix, he passat a escriure a Excèrcits d'Escèptics amb alguns amics, si teniu temps, feu-li una ullada!

Un salut!

De nou la rutina.

2010-09-15T00:28:00.002+02:00

Desprès d'aquest estiu una mica sabàtic que m'he agafat i que no he escrit res, pretenc reprendre de nou el blog, anar contant coses i escriure algun article d'opinió que altre.

Demà comença un nou curs i amb ell un nou cicle, l'agafem en ganes, tot i que tornaré a fer 1r de batxillerat, aquesta vegada al social, ja que definitivament he comprovat que els números mai seran els meus millors amics. Prenc el curs amb ganes i sensacions estranyes -reprendre la rutina no és una de les coses que millor se'm dona- i amb aquest un nou cicle, nova gent, nous companys, tot i que em desfaré d'algun que altre llast que per sort ha passat de curs (no tot podia ser mal).

Segurament aniré publicant més poemes, tot i que hi ha alguns que duc idea de presentar a algun concurs i me'ls guardaré, ja que han de ser inèdits. Últimament, tot i que podria escriure bastants coses estic bastant parat, supose que serà l'estiu i a partir d'ara escriure més poemes sobre tot allò que m'envolta.

Ah! sí, se m'oblidava, fa poc es va crear aquest blog que pretén ser un mostrari de poetes valencians actuals en la nostra llengua i farà cosa d'una o dues setmanes em publicaren dos poemes, amb el quals vaig passar a formar part d'aquests.

Bé, us deixe per hui.

Absència - 17 de juliol de 2010

Parle en silenci, mentre romanc callat
i espere que passe alguna cosa,
i el meu silenci ho diu tot, a crits,
i desitge dormir, i potser no despertar,
i jeure al llit i no donar explicacions
sobre que em passa i no puc evitar ni fer res,
quan jo voldria no saber res de ningú,
si no fos necessari recordar cada dia.

Escric, parle, unisc paraules
sense dir res i tot alhora sobre mi,
perquè ara mateix sóc absent
i sols sóc de cos present,
i no em trobe a cap lloc,
perquè jo, fa temps que no sóc dins meu
i solc freqüentar cosos aliens,
tot i que els sent una mica meus.

Raimon Ribera

La rosa de paper - V.A. Estellés

2010-06-25T21:01:00.002+02:00

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

2a Nit de Sant Joan - Dimecres 23 de Juny al Corral de Rafel

2010-06-16T16:53:00.003+02:00

Ahir, els Amics del Corral de Rafel de l'Alcúdia em van convidar a participar a la festa que organitzen amb motiu de la Nit de Sant Joan, que fins fa dos anys es feia al Teatre La Clau i s'ha traslladat a aquest nou recinte per motius d'espai. Primer estava indecís i no sabia que fer, però finalment em vaig decidir i vaig acceptar, per tant, el proper 23 de juny a partir de les 21:00 hi estaré al Corral de Rafel recitant algun dels meus poemes on també actuaran artistes com els Arthur Caravan, Hugo Mas, Les Mâdéus, Òscar Briz, Paco Muñoz i molts més!

Us esperem!

- La tendresa dels pobles -

Pot un poble volar com un ocell
sols si qui hi viu té el desig
de ser lliure i alçar el puny.

Pot volar com un ocell si qui hi viu
té l'esperança d'algun dia tindre ales
i que porte el vent la tendresa de les paraules.

Bategarà sempre el cor d'un poble
mentre continuen creixent-li noves flors
i se seguisca estimant la terra.

Mai no haurà mort un poble
mentre quede una brasa encesa.
Perquè mai morirà un poble si la seva gent no vol morir.

Raimon Ribera

Israel i Palestina, un conflicte emmurallat.

2010-06-01T19:04:00.008+02:00

L'estiu passat vaig seguir a través d'un bloc les experiències que vivien els membres de la brigada de musics catalans a Palestina. Aquesta brigada estava formada pels membres d'Obrint Pas, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Nabil, aquest últim un cantautor palestí-català. Tots huit, a través de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina anaren a visitar algunes ciutats com Jerusalem, Jenín o Ramala per conéixer en primera persona quina era la situació real que s'hi vivia al conflicte que des d'occident es veu com un fet aïllat.

Diariament, llegia sobre checkpoints, sionistes, militars israelians, presos de consciencia, i murs, molts murs, i sentia una gran impotència davant aquests fets, però realment no m'acabava de fer a la idea del que realment està passant. D'aquest viatge se'n va fer un documental, “Més enllà del mur, Cançons contra l'apartheid” que ha sigut publicat amb la revista Enderrock el mes de maig. Ha sigut en veure'l quan m'he adonat de la situació real en la que es troba un milió i mig de persones, sense cap mena de distinció, xiquets, adults i avis. Homes i dones.

El primer que fas en arribar és passar uns controls a l'aeroport, i si les forces de seguretat israelianes consideren que és adient retindre't, passes a una cambra on pots estar durant unes hores amb un interlocutor que et preguntarà la procedència, el motiu del viatge, et demanarà tot tipus de documentació, i totes aquelles coses rellevants amb la teva visita a Palestina.

Altra cosa que em va produir un gran impacte visual i emocional va ser en veure el mur, una paret de sis metres d'alçada que fa de presó per a un milió i mig de persones, que abans vivien en llibertat i des d'unes dècades ençà han estat oprimides per l'estat israelià, negant-los els drets humans i robant-los la terra, separant-los per una frontera física per motius ètnics tal i com va passar a Sud-Àfrica. Tot açò, al mateix temps que al món s'està tractant de construir societats laiques, on totes les religions siguen respectades i la llibertat de pensament siga un dret inalienable.

Ací podem veure com evoluciona l'ocupació del territori per part d'Israel.

Els checkpoints també em van impactar, al llarg dels murs que envolten els assentaments podem trobar punts de control efectuats per la milícia israeliana per on hom ha de passar cada cop que vol travessar els murs. A més, els militar exerceixen un abús de poder sobre els palestins, si un militar ho vol, pot fer el que hi vulga amb un palestí, moltes vegades, pel simple fet de ridiculitzar-los i que mostren submissió a Israel, poden demanar-te la documentació, controls, exàmens i fins i tot, poden utilitzar les armes sobre els ciutadans.

Aquest problema d'ocupació ve remuntat a la història, ja que els israelians reclamen una terra què, segons ells, Déu els va atorgar ara fa aproximament 4000 anys, i els conflictes formen part del dia a dia des de l'any 1946 quan es declara la Guerra a Israel per tal de defensar la terra en el moment que l'ONU declara la zona del territori palestí on estaven assentats els jueus com a Estat de Dret per a aquest poble, davant la desigualtat en recursos, Israel derrota els palestins i d'ençà, aquest ha anat fent deportacions de palestins massives a altres països com ara Egipte, Síria o Líban. Des de l'any 1946 fins al 1967, es va deportar un 90% de la població palestina, a l'any 1967, amb la Guerra dels 6 Dies es deportaren 300.000 persones. A aquest territori, està passant una cosa molt semblant al que va passar a l'època de Cristòfor Colon, ara està sent envaïda per altres de confessió religiosa exclusivament jueva i pertanyents a aquesta cultura.

Actualment s'hi treballa des de tot el món, encara que amb una feblesa evident per part de la Unió Europea i els Estats Units, de fet, els Estats Units han estat col·laborant des de fa temps amb l'estat d'Israel en aquest sistema d'Apartheid i marginació ètnica. D'altra banda, la unió Europea es limita a donar avisos i fer memòria a Israel que no està complint els drets humans, i que prendran mesures. Aquestes mesures no executades han dut a terme un nou conflicte, on l'UE haurà d'imposar mà dura sense cap objecció. Durant el mes de maig varen salpar distintes embarcacions de tot el món direcció a la Franja de Gaza amb intencions humanitàries. La flota, formada per més de vuit-centes persones, 40 mitjans de comunicació internacionals, diputats i parlamentaris europeus i voluntaris de més d'un centenar d'ONGs, transportava deu-mil quilos de material per tal d'ajudar als refugiats palestins.
Les darreres setmanes, desprès d'estar assabentat el president de l'estat d'Israel de les intencions solidaries de les naus, va llençar una advertència a la flota avisant que no anaven a permetre l'accés de les ajudes a la Franja, i que si era necessari, estava disposat a utilitzar les armes. Tot i això, els tripulants de les distintes naus no van desistir en cap moment i no abandonaren les seves pretensions d'arribar al territori ocupat per tal d'oferir ajuda als centenars de milers de refugiats.
Amb l'objectiu comú i tones de voluntat i il·lusió, els vaixells continuaren el seu rumb durant els següents dies navegant per aigües internacionals fins avui, dia 31 de maig, quan una de les tripulacions ha sigut assaltada per les forces d'ocupació d'Israel produint la mort de com a mínim setze persones i unes altres vuitanta ferides, la resta dels passatgers estan “segrestats” a territori jueu. Cal destacar que tots els voluntaris mantenien actitud pacífica i sols tenien pals per defendre's i estava acordat que l'única força de resistència que efectuarien seria el seu propi cos per evitar el desallotjament del vaixell, mentre els militars atacaven amb armes de foc real agredint contra la integritat física de la gent que viatjava al vaixell.

És evident que cal aturar aquesta situació, els jueus, estan fent el que es va fer durant l'apartheid a Sud-Àfrica i no es pot continuar en aquesta línia, violant constantment els drets humans, mantenint a més d'un milió de persones tancada dintre d'una presó de formigó i checkpoints, cal aturar les morts d'innocents i civils, cal aturar les forces d'ocupació, cal que s'establisquen uns drets per a tots els refugiats. Però tot açò ha de passar per la voluntat política, per la voluntat de la UE i l'ONU d'aturar totes aquestes violacions que està cometent l'Estat d'Israel.
Per part de la societat també és necessària una presa de consciència respecte als problemes que hi ha al món, ens hem acostumat a no mirar més enllà del que nosaltres vivim, hem perdut la consciència de solidaritat, l'esperit humanitari, i si continuem així, el món i la societat en general, no va en lloc, ens dirigim a l'extermini de l'espècie humana. Ni més, ni menys.

31 de maig de 2010

Raimon Ribera

Recull

2010-05-23T14:53:00.001+02:00

Darrerament he seleccionat un seguit de poemes, alguns dels quals no m'agradaren en el moment que els vaig escriure i no els vaig publicar. Estan ordenats cronològicament, o quasi, com a mínim es respecten els diferents "etapes" -ara maleesc no haver posat data quan escrivia-.

Hi ha de distints tipus de poemes, els primers més intimistes, desprès hi ha altres que parlen de nosaltres com a poble. S'hi pot veure una gran influència d'Estellés -crec-.

Bé ací us deixe l'enllaç.
https://docs.google.com/Doc?docid=0Ab-1uYORoiARZGdwcGg2Y3BfNTBjNXBtcTdnYw&hl=ca

Ovidi.

2010-05-13T21:25:00.008+02:00

No he pogut contenir l'alegria quan he entrat al correu electrònic. Hi havia tres missatges, un de Relatsencatalà.cat, algú havia valorat el darrer poema que he publicat, dedicat a l'Ovidi (a continuació el podeu llegir), ja el fet de que comenten algun relat teu a Relats en Català, una web on milers de persones publiquen els seus escrits, t'ompli de satisfacció, i més grata ha sigut la sorpresa en el moment que he vist que aquest algú era Marc Freixas, l'autor del conegut poema recitat a la cançó del seu homònim (a mitges) Cesk Freixas,

I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si jo de mal no en sé fer,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.

I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge;
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el dia que toquem amb les nostres mans, la nostra absoluta llibertat,
i més.

I quin mal faig, si dic que vull la independència.

Marc Freixas

Bé, i fins ací l'entrada d'avui, us deixe el meu poema dedicat a l'Ovidi, espere que us agrade.

Les teves mil cares,
totes les disciplines que humilment tractares
afèrrimament es clavaren a les vides nostres,
Ovidi.

La teva presència,
tan vàcua i tan latent amb el pas del temps,
inexorables, les vacances que t'has pres,
Ovidi.

Les teves cançons,
vives, que encara escolte, i les sent dins meu
homenatge que et van retre però no és prou,
Ovidi.

El que tu deies,
sols ho deies tu, no era el què, era el com,
no queda ningú que ho faça així i cal més que mai
Ovidi.

Tot el que has fet,
i el que es quedà per fer, és el que avui vivim
el pa de cada dia, fan falta més Ovidis,
Ovidi

Perquè vull, perquè cal. Ovidi.

Raimon Ribera

Ací podeu seguir tot el que escric.

Un salut.

Cesk Freixas - Mudança

2010-04-26T21:39:00.004+02:00

Estava fa una estona al Facebook quan en Cesk Freixas ha publicat un missatge on ha adjuntat aquest vídeo.

Cal dir alguna cosa més?

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166310

Noves antigues penes

2010-04-26T21:10:00.000+02:00

El 1971 l'editorial l'Estel publicava el Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés on hi apareixia el poema "Les propietats de la pena", segurament el poema més conegut de l'escriptor de Burjassot, aquest poema ha esdevingut un símbol de la nostra nació, una elegia a la consciència nacional.

Aquest poema que quasi tots coneixereu deia:

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

Aquests dies, seguint l'estructura d'aquest poema he escrit les següents paraules.

Hauran passat els anys
però tu continuaràs sent el poble,
el poble que caminava entre la pols
i ara està soterrat sota aquesta,
intentant inútilment
parlar d'antigues penes.
Cert és que hauràs assumit la pena
hauràs assumit massa coses a la vida,
la mort d'un poble viu,
oblidaràs quina fou la teva feina,
perquè no dormies.
Per què deixares que morira la paraula
si tu eres la mateixa paraula?,
la paraula viva i amarga.
No, no et mataren per parlar,
per dir les paraules justes i feridores,
et suïcidares pel teu silenci
el maleït silenci que en la llarga nit
s'apoderà de tu i del teu poble.
Així i tot, encara intentes cridar,
et negues categòricament a desaparèixer,
mentre tot es fa fosc i la llum s'atenua,
saps que allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble,
i hui, encara en quedem uns pocs.

Raimon Ribera Añó

Document sense títol.doc

2010-04-22T19:11:00.002+02:00

22 d'abril de 2010

Últimament tinc el cap en coses bastant alienes al bloc, crec que està començant a decaure, ja fa temps que ho va fer, mentrestant, de quan en quan publicaré alguna cosa.

Aquella carta fou demolidora, va ser com si es tractara d'una fina làmina de cristall que cau lentament al terra i que en qüestió de mil·lèsimes de segon esdevé pols, una pols fina i aparentment inofensiva que intenta sigil·losament clavar-se dins la pell provocant un dolor intens i penetrant i ho aconsegueix.

Aquella carta que acabava amb un dur fins sempre, que com a conseqüència assegurada però no única incloïa el comiat d'aquella persona que feia anys i panys que estimava, un comiat que seria dolent i si més no, crític i fatídic, aquell comiat era allò que s'acostuma a dir el principi del fi i que faria que la meva vida donés un gir inexorable en direcció a cap lloc, un gir que convertiria la meva estància sobre la terra en un vertader infern al que sols sabia arribar el meu pensament i que seria difícil, sense cap mena de dubte, retornar a l'estat de felicitat que havia assolit durant els últims anys.

És dit, i de ben cert, que la vida dona voltes, de vegades aquestes voltes esdevenen casualitats que et canvien la vida per complet, no sabria dir-te si per a bé o per a mal, però allò de que done fe és que influeix a la teva vida d'una mena exorbitantment nefasta, o si més no, genial.

Raimon Ribera

S'obri el teló del circ de la gran mentida que han alçat un dia més als carrers dels oblidats.

2009-11-10T23:10:00.002+01:00

Fa dies que no escric res, potser massa dies, de fet, ho trobe a faltar, estic perdent eixe costum que tenia fins fa poc de plasmar tot allò que pensava, que sentia i que necessitava escoltar, entre altres, és perquè crec que no vull escoltar res perquè sé que no m'agradarà el que em diguen, he decidit evadir-me del meu voltant, sense èxit, com sempre. Aquest temps que ha estat aturat el bloc no sabia que escriure perquè no sabia que pensava (i continue sense fer-ho), tantes coses tan contradictòries, tant dins meu com fora, que no sabia com comprendre-les i que finalment han esdevingut fum, i d'altres que encara no he obtingut una resposta, i que més prompte o més tard hauré de decidir trobar.

Sé que açò que llegiu no us diu res, si és que algú llig aquest petit racó de la xarxa. Com m'ha dit un professor aquesta setmana, no d'una forma elogiosa, aquesta entrada és una forma de parlar molt i no dir res, encara que no per a tots tinga el mateix significat...

Com ja he dit, no tinc res que contar, espere que prompte aquest bloc torne a tindre la activitat d'abans o més.

Us espere.

Recomane:
Por detrás del telón

Martín Hache - Fragment

2009-09-15T00:12:00.002+02:00

Ací us deixe un fragment d'aquesta magnífica pel·lícula. És una genial discusió sobre la societat, el marxisme i el "futur" individual de cadascú. Presteu molta atenció al que diuen.

Presentació de l'Assemblea de Joves Samarucs (extret del bloc)

2009-09-09T21:28:00.008+02:00

El proper dia 3 d'octubre farem un concert per tal de presentar l'Assemblea (AJS) en el que actuaran sis grups. Serà una nit de música variada, comptem amb un cantautor (Lenitiu) dos rapers (Ender i el Blüe) i tres grups d'SKA/Rock (Cara o Creu, Desfici i Assekes).

Donar les gracies a l'ajuntament de l'Alcúdia pel suport i la col·laboració tant econòmica com infraestructuralment, agrair també als grups la consideració que han tingut amb nosaltres i que actuen sense cobrar res a canvi.

Demanem també el suport de la gent que col·labora amb nosaltres, el dia del concert posarem a la disposició del públic bons d'ajut a partir de dos euros i molt prompte també es podran fer donacions a través de PayPal.

Moltes gràcies a tots, us esperem el proper dia 3 d'octubre.
_______________________________________________________________
FINALMENT EL GRUP "DESFICI" NO PODRÀ VINDRE A ACTUAR PERQUÈ ALGUNS MEMBRES ESTARAN FORA.

Lenitiu: http://www.myspace.com/lenitiu
Ender: http://www.myspace.com/endervlc
Assekes: En concert http://www.youtube.com/watch?v=lagjyHS543I
El blüe: http://www.myspace.com/lapollablue
Cara o Creu: Assaig http://www.youtube.com/watch?v=evK08m8QpsA

Podeu unir-vos bé al Tuenti o al Facebook

Demo... què?

2009-09-08T10:24:00.006+02:00

Arenys de Munt és un poble que troba a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona tot i que des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. Cal esmentar que des del seu naixement com a parròquia al segle IX, Arenys de Munt fou Sant Martí d'Arenys. Per la seva banda, l'Església de Sant Martí d'Arenys es va construir al segle XVI.

Darrerament haureu escoltat que s'ha convocat una consulta d'independència. En principi, res estrany, estem al 2009, ja són vora quaranta anys de democràcia, sistema en que la veu la "té" el poble, però per a que aquest puga opinar, s'ha de demanar una opinió. Quan es posen entrebancs a l'hora preguntar als ciutadans el que pensen, de quin sistema es parla? fa quaranta anys estava clar, era evident que era una dictadura, actualment no hi ha molta diferencia, però es podria dir que és una Democràcia Light, una vegada cada quatre anys ens criden a les urnes i elegim qui serà el que ens enganya durant una legislatura, l'opinió pública perd tota importància i PP i PSOE estan en una batalla constant per guanyar vots sense preocupar-se de res, que més dona que es facen manifestacions massives en contra del Pla Bolonya, o en contra de la Corrupció, o en defensa de l'Educació pública, algú ha vist algun canvi? NO! no els interessa el que pensem, els dona completament igual.

En el cas d'Arenys de Munt, una agrupació d'organitzacions independentistes, desvinculades totalment de l'ajuntament, ha convocat una Consulta d'Independència, la justícia no ha trigat gens en intervindre (ja podrien ser en tot tan efectius), immediatament ha decidit que aquesta votació és il·lícita i que no es podia realitzar, no s'ha trigat massa en comunicar que aquesta il·legalització el que no permetia era que la consulta es fes en un lloc de l'ajuntament, canviant el lloc d'aquesta, res impedia fer-la.

Però bé, fins a quin punt té sentit tot açò? Per què no es posa cap inconvenient quan per capritx de l'alcaldia de Torrent (PP) es fa una votació per canviar el nom de l'Avinguda del País Valencià? Quin és l'inconvenient de que es pregunte al poble la seva opinió? tenen por als resultats ja que és evident que la gent no vol continuar oprimida per un estat imposat?
Jo crec que SÍ! des dels últims anys l'independentisme català i dels Països Catalans està agafant una gran força i cada vegada té més poder de mobilització, sols cal veure la gent que hi havia en les anteriors manifestacions del 25 d'abril, fa poc la gent es reia de nosaltres quan ens organitzàvem, ara organitzen contra-manifestacions, és un bon contrast que demostra que ens tenen por.

A aquestes hores...

2009-08-18T01:33:00.004+02:00

Hui, que ja ho has perdut tot,
que no trobes forces per continuar endavant,
que no hi ha motiu aparent pel que lluitar,
que sents unes horribles pessigolles.
Quan vols sentir-te prop però estàs lluny,
quan ridículament intentes enganyar-te,
quan et lamentes, quan penses, parles, crides, estimes,
els nervis et rosseguen, et desfan la carn,
sense pietat;
quan no pots menjar, no et permets dormir,
quan perds la nitidesa dels somnis,
veus com desapareixen les persones vers l'horitzó,
quan sents que ha de canviar,
que s'ha de reiniciar el cicle,
que la roda ha de tornar a girar.
Quan et negues la felicitat,
quan t'estanques i no eixes del forat
on estàs enfonsat;
quan necessites una corda i no trobes el cap,
Aleshores...
Aleshores estàs perdut.

Si frenes, alces el cap, mires al teu voltant,
veuràs, que potser, no tot està tancat,
veus camins, abruptes, però amb eixida,
una vida, una partida per jugar.
Quí sap que espera rere la porta del fons?
Quí, més que tu, pot decidir obrir-la?
Et tu, la clau que obre tots els panys,
sols si estàs realment decidit a fer-ho,
si acceptes deixar enrere el teu passat,
si assumeixes que encara queda lluita,
fins acabar el combat.

No et rendeixis,
no et deixis portar,
no arribaràs mai a port,
elegeix un camí i segueix-lo,
no tingues por,
pots ser feliç,
-si tu vols.

Res

2009-06-22T02:14:00.001+02:00

Hi ha dies que passen coses, altres que no passa absolutament res, i altres que no en passa res de bo, com avui.

Independència, sí. Però a cop de paraules.

2009-06-20T11:31:00.005+02:00

Avui m'ha despertat el telèfon mòbil, un missatge informant-me de que a les 12.00 es farien a l'ajuntament de l'Alcúdia, 5 minuts de silenci per condemnar l'atemptat d'ETA, seguidament he obert la premsa i, efectivament, ETA ha tornat a matar, aquest cop la víctima era un cap de les forces de l'estat, el de la brigada anti-terrorista.

Per a més informació, podeu visitar aquestes pagines:
El Periodico (Català)
El País

Quan acabarà aquest joc que fa temps se'ls se'n va anar de les mans? Quan la independència ha tingut com a preu la mort de persones innocents?
No és aquest el camí, tots sabem que per tal d'aconseguir la independència haurem de lluitar, i la lluita serà llarga, però serà la lluita de la paraula, d'eixir als carrers i que se'ns escolte, no volem que als independentistes se'ns considere terroristes pel simple fet de que quatre desgraciats se'ls passe pel cap jugar en armes, per això, avui condemnem aquests actes i, més fort que mai, demanem la independència, però ho fem de forma pacífica, al ritme de les cançons d'Obrint Pas i Berri Txarrak, a les manifestacions que es duen a terme a les diades, al oneig de la estelada i la ikurrina, etc.

Recordeu, Qualsevol nit pot sortir el sol.

Enganys, necis, corruptes i demés bajanades...

2009-06-17T01:51:00.005+02:00

Per fi, ja han acabat els exàmens, les classes, el curs, les nits sense dormir i les freqüents preguntes diàries de com va l'escola. A la fi sóc lliure, no tot el que m'agradaria, però un poc més que fa una setmana, i si dic que no tot el que m'agradaria és pel simple fet de que se'm queden dues assignatures per a setembre, però amb ajuda, no crec que em coste massa recuperar-la.

Durant aquests dies han passat bastants coses.

Considere entre les importants que ens hem reunit la Assemblea de Joves Samarucs per tal d'omplir els estatuts, el problema, faltaven majors d'edat per tal de tindre'ls signats, com a conseqüència d'açò, ens tindrem que reunir prompte i tancar ja aquest tema. Ací pots veure l'acta.

Altre tema, encara que ja faig un poc tard, m'agradaria parlar de les eleccions. Sóc l'únic que troba un poc sospitós que a tot l'estat espanyol s'haja confós el codi de Iniciativa Internacionalista amb el d'altres partits a l'hora de comunicar les dades electorals?
Bé, que hagués passat a algun lloc concret, un cas puntual, és estrany, però, no deixem de ser humans i cometem errades, altre cas ben distint és que haja passat en les taules de molts pobles, tant del País Basc, com dels Països Catalans, no trobe açò ja tan lògic, -conste que amb açò no estic mostrant-me partidari de Iniciativa Internacionalista, encara que si hagués tingut edat per a votar, segurament, el meu vot hagués sigut un dels que li han sigut furtats a II, encara que després del recompte final siguen recuperats.-
Es diu que l'estat espanyol és un estat democràtic, la meva pregunta és si s'ha canviat la definició de democràcia, o potser ens enganyen cada vegada que ens diuen açò. I és que, un estat democràtic on la veu del poble únicament serveix per a elegir a qui va a governar-los i després aquests ja no "pinten fava", crec que no és un gran exemple de democràcia, i més, quan si no teníem prou amb açò, ja ni tan sols ens serveix la nostra veu per elegir qui ens governa perquè senyors amb corbata posen les seves regles de joc i s'entretenen amb la "seva democràcia" triant quins vots són nuls i quins en blanc i decidint a quina casella aniran destinats. I sí, estic acusant de manipulació electoral, per molt greu que semble, però és el que s'ha vist. Després ja veurem com queda l'assumpte.

Altra cosa que ha ocorregut darrerament és la manifestació en contra de la corrupció que demanava la dimissió de Camps, encara que aquest element s'ha aferrat al càrrec de tal manera que ni tan sols Rajoy s'ha molestat a fer-lo fora del partit, però com que aquest tampoc està massa interessat en que marxi, ací sembla com si res hagués passat. Ja no deuria sorprendre'm la poca vergonya que tenen els nostres governants, però bé açò. deuria tractar-ho en una entrada a part, que no sé si faré, ja que no és una cosa que es puga contar en unes línies.

Ací l'últim que he escrit. Ací, tot.

Exàmens...

2009-05-27T15:51:00.004+02:00

Ja feia dies que no escrivia i ja em començava a trobar estrany, però bé, entre exàmens, feines i a més, ara amb la organització de Samarucs, no he tingut massa temps, per tant, tampoc he escrit res nou.

Bé, aquesta setmana acabaré d'exprimir el relat "Trets", mai pensava que una història com eixa passara per tantes mans i menys, que em fera guanyar algun premi, però mira, el dissabte 30 vaig a la Universitat de Castelló, on m'han cridat de nou des dels Premis Sambori. Aquest cop és l'entrega de premis a nivell del País Valencià, la veritat és que encara no acabe de creure-ho, però bé.

A banda d'açò no em queda res més que fer que fer un poc de publicitat a l'Assemblea de Joves Samarucs, qui estiga interessat en entrar, que es pose en contacte amb nosaltres a la direcció de correu electrònic següent: jovessamarucs@gmail.com

Néix Samarucs

2009-05-21T22:55:00.004+02:00

Ahir vaig comentar que la nova Assemblea de Joves Samarucs havia començat una contra-campanya a una altra que havia començat una part del professorat del centre. Bé, avui aquesta una associació cultural creada per joves de la Ribera, ha publicat un manifest al seu bloc fent públics els seus objectius com a associació en defensa de la terra i de la llengua, els quals, segons el que figura al manifest de presentació, són:

Defensar la llengua i la unitat lingüística.
Lluitar per defensar la nostra identitat nacional i cultural.
Organitzar activitats i tallers amb els quals fomentar la llengua, la lectura, la música, i la cultura autòctona.
Lluitar contra el feixisme.
Lluitar contra la discriminació.

El col·lectiu d'esquerres defèn la llengua com a mitjà per a fer-se grans i la lliga amb el catalanisme com a signe de resistència, al mateix temps que afirma que utilitzar la llengua és defensar el nostre patrimoni i no hi ha cap forma millor de protegir l'herència dels nostres avantpassats.

Crec que aquesta assemblea donarà bastant que parlar els pròxims mesos, que serà quan començarà la seva vertadera activitat. Esperem novetats...

Us deixe un enllaç a l'entrada del seu bloc.

Pel dret a elegir.

2009-05-20T22:19:00.009+02:00

Aquesta última setmana al meu institut alguns mestres han penjat al suro uns papers que ha distribuït l'església catòlica amb la intenció de recollir signatures en contra de la llei de l'avort, espere que sols quede en això.

Mentrestant, aquest gest no ha fet gràcia a molts, la majoria; i la novella Assemblea de Joves Samarucs, ha iniciat una contra-campanya en la qual s'exposen motius pels quals estar d'acord amb la llei i dir prou a l'església catòlica, que ja se n'està passant.

A l'enllaç següent es pot llegir el document elaborat per l'associació, que també recull signatures, encara que aquesta, per a demostrar que hi ha molta més gent que prefereix el progrés, la llibertat de prendre decisions, la igualtat i la no-discriminació, al caciquisme , el tradicionalisme, el classicisme, conservadorisme i així una llista quasi infinita, que és el que està aportant l'església en aquest moment.

Ací, el manifest. Podeu adherir-se al suro que hi ha al rebedor de l'IES Els Èvols.

Avui

2009-05-13T17:50:00.006+02:00

Mai abans
havia estat com avui,
és clar que avui
ni sé com estic,
ni sé que em dic,
ni que em faig.

Si més no,
tampoc sé que faré,
ni que diré,
ni si tan sols diré.

Tot és tan diferent a quan
hi era tal i com és ara,

Dies foscos,
hores mortes,
tardes buides,
matins freds,
nits d'anhel.

Classe,
mestres,
llibres,
timbre,
casa,

TU...

Carrers inundats.

2009-04-29T19:30:00.001+02:00

Ahir semblava que la educació s'havia desbordat, unes 40.000 persones inundaren els carrers de València en una multitudinària, encara que silenciosa manifestació.

La vaga que havia estat convocada per la Plataforma per l'Educació Pública va rebre un gran suport tant per l'alumnat com pel professorat, aproximadament un 70% dels professors i més del 90% dels alumnes no acudiren als centres educatius deixant-los així pràcticament buits. En alguns casos, a València, els centres s'hi quedaren completament desèrtics, en altres instituts assistiren una minoria degut a que algun professor va intentar sabotejar-la posant exàmens impossibles d'ajornar.

A la vesprada, a les 19:00 hi havia convocada una manifestació, que eixia de la Plaça Manises, en la qual es reuniren unes 40.000 persones demanant la dimissió del conseller d'educació Font de Mora, el transcurs d'aquesta va ocórrer amb normalitat, sense cap incidència.

Encara que va ser una manifestació, si més no, silenciosa, s'hi van poder escoltar crits demanant la dimissió del conseller del PP, i d'altres protestant, en general, sobre la política privativa del partit conservador de dretes, hi sonaven frases com és el cas de "Amb aquesta educació, font de mora dimissió", "Molta corbata i molt poca vergonya" o altres com "Camps, cabró, privatitzat els collons".

Una vegada acabada la manifestació, la gent es va concentrar al la Plaça de la Verge, on es va llegir el manifest, dues vegades, perquè la gent no cabia a la plaça, i una vegada acabat, els manifestants es van difondre.

25 d'abril: dia de les llibertats nacionals.

2009-04-25T12:09:00.008+02:00

Avui, 25 d'abril, és una de les dates del nostre país, és el dia de tots els catalans, incloent els catalans valencians i els balears, avui fa 302 anys que el rei Felip V va imposar, per dret de conquista, les lleis i costums castellanes al País Valencià, Principat de Catalunya i a les Illes Balears, instaurant així el decret de nova planta i abolint els nostres furs, amb els quals teníem autodeterminació i unes lleis i costums totalment independents de les de Castella.

Ara fa 302 anys van ocupar les nostres terres i també van prohibir l'ús de la nostra llengua, encara que mai pogueren rebatre'ns els sentiment de país i d'independència, que teníem, tenim, i tindrem. Avui més que mai, tenim que eixir al carrer per a fer que la gent s'assabente de que mai oblidarem el que ens van fer, continuarem lluitant, tots els anys, un rere l'altre, per tal d'aconseguir el nostre dret d'autodeterminació, tindre les nostres lleis pròpies.

Per açò, aquesta vesprada a les 6, a la Plaça Sant Agustí de València, s'ha organitzat un acte de commemoració d'aquesta data, i per reclamar les llibertats dels Països Catalans.

300 Anys

Aprofite per dir-vos que ahir va ser la cerimònia d'entrega dels premis abril, de la qual vaig sortir guanyador.

Un salut. Espere trobar-vos a València aquesta vesprada.

Mai deixaré de ser

2009-04-22T23:08:00.000+02:00

T'estime, i t'ho dic als quatre vents,
tants com barres roges tens a la bandera,
i és que, tu, m'has donat tantes coses...

M'has donat una llengua, que he aprés
a estimar i m'he aferrat a ella al igual
que ho fa una cria a la seva mare.

M'has donat una cultura, que mai
em podran rebatre, i malgrat que molts
la qüestionaran, no canviaran el meu pensar.

M'has donat un sentiment de llibertat,
que m'han portat molts malviures,
a mans de qui no pensa com jo.

I és que, a la meva estimada terra,
les meves ganes de crear, s'uneixen
a les de molta més gent, i junts fem futur.

I és que, país meu, t'has fet un lloc
al meu cor, i l'has omplert de flames roges,
que van il·luminant per allà per on passe.

Per tot açò, t'estime,
i ho dic a quatre vents,
mai deixaré de ser català,
català de València.

Setmana cultural...

2009-04-21T22:39:00.006+02:00

Aquesta setmana, de cop i volta, s'ha tornat una setmana cultural i reivindicativa, comença tot a partir del que us vaig dir l'altre dia, que m'havien premiat als Premis Abril, i amb açò, em veig pràcticament obligat a anar a la cerimònia d'entrega dels premis, que serà el dia 24. El dissabte, m'espera un dia memorable, 25 d'abril, i com diu Obrint Pas "amb un nus als sentiments", és a dir que a lluir estelada pels carrers de València. El dia 26, tenia la intenció d'acostar-me a la fira del llibre, però no sé si serà possible, perquè anar sols... no em fa massa la idea, així que esperaré a veure si algú s'oferix voluntari per a acompanyar-me, :).

El dia 28, hi ha vaga al sector de l'educació, professors i estudiants es manifestaran als carrers de València per a reclamar millores a l'educació i la retirada d'algunes de les absurdes normes que vol imposar la Generalitat, o en aquest cas, Barbaritat Valenciana. Us deixe el cartell a continuació.

Contra el feixisme.

2009-04-19T22:51:00.003+02:00

Hola gent! Abans que res agrair-li a tota la gent que llegeix el bloc el suport que m'està donant, ja que encara que el que escriu ací soc jo, vosaltres sou el que fa que continue plasmant el que pense al paper, bé en aquest cas a la pantalla, però bé a ser el mateix. Gràcies de nou.

Us vaig a deixar un text, que vaig sentir fa un temps i que segons les circumstancies actuals, em fa sentir-me molt identificat.

Contra el feixisme.

De cap manera! No ens faran renunciar a les nostres conviccions amb el sinistre llenguatge dels punys. Ens neguem categòricament a pagar el preu de la coacció, no vacil·larem i respondre’m de manera rotunda. Estem decidits a combatre la intransigència amb les úniques armes de què disposem: la nostra veu i les mans en alt, la ferma voluntat de romandre fidels a nosaltres mateixos. Està ben clar, la nostra opció és la no-violència, som partidaris d’una rèplica pacífica que desacredite la intolerància dels nostres agressors, estem en contra dels que estan en contra del nostre dret legítim a estar en contra... De cap manera! No ens posarem a la seua altura, no ens rebaixarem ni perdrem la perspectiva de la realitat. No callarem, no ens taparan la boca perquè hem signat un compromís innegociable amb la llibertat d’expressió, un contracte irrevocable amb l’heterodòxia. Ara, demà i sempre! Reivindicarem el nostre dret a la dissidència, per damunt del xantatge i de l’extorsió, per damunt de la violència i la brutalitat, per damunt de la ignorància i del feixisme. És per això que treballarem conjuntament pels principis que considerem justos, pensarem allò que ens vinga de gust pensar, parlarem del que ens abellisca parlar i direm allò que voldrem, ni més ni menys.

Pau Alabajos.

Un dia d'aquells.

2009-04-18T14:49:00.005+02:00

Us he ensenyat ja algunes coses de les que he escrit, són narracions, breus, però també hi ha una altra cara meva que escriu en vers, potser, aquesta faceta se m'haja apegat des de que vaig llegir els primers versos d'Estellés fa ara poc més de dos mesos, i vaig sentir la necessitat d'escriure, us vaig a deixar ací dos poemes que he escrit, en tinc algun altre, però aquests mels reserve per a la meua intimitat, almenys, de moment. Si algun dia decidisc alliberar-los, ja sabeu on trobar-los.

Espere que us agraden.

Aquest primer, el vaig escriure farà un mes i mig.

I

Despertaràs,
i ja serà massa tard,
i no podràs fer res,
i no podràs parlar,
ni dormir, ni somniar,
i estaràs envoltat dels teus
i no veuràs res.

Estaràs fred,
i serà massa tard,
i no podran fer res,
i no menjaràs,
ni parlaràs, ni sentiràs,
i no podràs obrir els ulls
i no et mouràs.

Estaràs quiet,
i es farà fosc,
i no podràs dir adéu,
i ploraran,
i sentiran, i et trobaran a faltar
i tu ja no hi seràs,
i plorarem...

Aquest altre l'he escrit fa una estona.

II

Moltes nits somie estar despert,
i realment m'agradés que fos així.
Et somie a tu, i et somie al meu costat.
Se que mai ha deixat de ser un somni,
però fuig de la idea de creure-ho.
No vull despertar, m'agradés que
la meva vida fos aquell somni que
se'm repetix algunes nits,
i amb un càlid i lent gest, t'apropes,
amb cap mena de prejudici,
i em beses lentament, mentre,
les teves mans suaus m'acaricien,
m'acaricien amb fragilitat les meves
i punxegudes galtes sense afaitar.
Però prompte, amb el primer
bri de llum, desperte i tot s'esvaeix.

Aquí a prop teu.

2009-04-10T18:31:00.005+02:00

L'altre dia, estava assegut davant de l'ordinador, sense res que fer, escoltant música, absort al meu món, on hi abunden les estelades i la gent respira llibertat i revolució, comence a escoltar els primers acords de la Cançó Explicita de Pau Alabajos.

Aleshores execute l'OpenOffice (soc partidari 100% del software lliure i en l'idioma autòcton, en aquest cas, el català), i comence a escriure una història un tant estranya, però que al mateix temps m'endinsava en ella i li aconseguia donar un aspecte presentable i un missatge, que és el que trobe més important de tota història.

Després d'una estona escrivint i una xicoteta reforma, ix açò, una història freda, aliena a tota situació real, ràpida, desconcertant i que reflexa d'una forma exagerada algunes de les coses que passen avui dia, sobretot entre la gent més jove.

Mugrons.

Aquí a ma casa.

2009-04-07T16:09:00.004+02:00

Avui ha sigut l'últim dia de classe, de fet, encara devia estar allí, però m'he agafat les vacances amb unes hores d'antelació.
No tinc massa coses que compartir amb vosaltres, una de les poques que tinc és les històries que escric, una d'elles la vaig escriure fa poc, i la vaig presentar als Premis Abril i me l'han premiada, vos la deixe ací, i aniré posant-ne més al tall que vaja escrivint-ne.

Trets

El jo que no conegueu.

2009-04-06T20:57:00.002+02:00

Avui és un d'eixos dies que desitges que no apareguen al calendari, un dia d'aquestos que arribes a casa i no saps que fer, et poses cara a l'ordinador, com tots els dies, seguint la rutina, et passes la tarda donant voltes per la xarxa i no trobes res d'interès, als blocs no diu res nou, al menys que t'atraguen a la vista, et poses a sentir música i et canses prompte, la trobes repetitiva i l'apagues, aleshores decideixes telefonar als amics a veure si surten a donar una volta, però malgrat la teua insistència, no hi ha reacció alguna, aleshores, agafes un paper, o en aquest cas obris un document de text i comences a teclejar tot allò que te se'n passa pel cap, moltes vegades, la majoria, simplement escric per escriure, escric per a mi, per a desfogar-me sobre el paper en la meua intimitat, altres vegades, em pose a escriure i veig com les paraules se'm surten soles, en aquestes ocasions no deixe que res em distraga, apague tot allò que em pot distraure, el Messenger, telèfon el pose en silenci, i em tanque a la meua habitació, em distrac, plasme les paraules i els meus sentiments sobre la pantalla de l'ordinador, li done forma, de vegades en forma de cançó altres vegades una narració, però tampoc hi ha massa diferència, sols deixe fluir els meus pensaments, poc a poc va agafant forma.

Moltes vegades es queda un simple arxiu a la carpeta que tinc amb el nom de esborranys, amb la intenció de tornar a obrir l'arxiu i continuar-lo en una altra ocasió, però açò mai passa, hi ha tants temes de que tractar, de que escriure que cada arxiu que comence, si no veig molt clar el que vaig a escriure, es queda a la carpeta amb tres línies escrites demanant que continue, però m'endinse en una altra història. De vegades, surten coses que realment m'agraden, que m'abellix ensenyar-ho a la gent per a que ho veja, en canvi altres vegades surten coses que m'agraden molt però, malgrat això, no ho mostre a ningú, aprenc coses de mi quan escric, coses que no vull que la gent sàpiga, algun tret meu, particular, que sols es possible saber-lo llegint el que escric, moltes vegades al escriure m'eixen coses que de cap altra forma puc dir o expressar, podria dir que escriure és la meua forma de conèixer com soc i com pense, és el meu refugi particular.

Ara amb aquest bloc, potser que a més del meu refugi també sigui el vostre, una de les millors formes de conèixer una persona llegint el que ell escriu, coneixes les seues preocupacions, els seus interessos, t'assabentes de la seua opinió i de la seua forma de veure les coses.

Espere que vos agrade aquest bloc, intentaré actualitzar-lo ben a sovint.

Una abraçada.

A un lloc qualsevol.

2009-04-06T19:06:00.002+02:00

Aquest és el meu primer bloc personal, no duc idea de que es convertisca en un dietari personal, la idea que duc és fer un bloc, on compartir amb vosaltres allò que escriga, una forma de estar més a prop de vosaltres i de compartir el meu punt de vista.

La idea és posar ací les meues reflexions que em faig en la intimitat, i que a partir d'ara intentaré plasmar-les al bloc. Així també, aquelles coses que escriga, també les penjaré al bloc.

Us obric la porta de ma casa, endinseu-se amb mi.