Reflexions personals arrel a la manifestació contra la corrupció.

Hui, a la ciutat de València, ha tingut lloc una de les manifestacions més multitudinàries que s'han donat al País Valencià en els últims anys. Segons la organització, unes 60.000 persones han eixit al carrer en un acte de protesta contra la corrupció. Gent de tots els partits que abasta el centre i l'esquerra, plataformes ciutadanes i associacions juvenils i culturals han desfilat pels carrers de València des de la Plaça Sant Agustí fins les portes del Tribunal Superior de Justícia.

Considere necessari extreure conclusions d'aquests fets, davant la proximitat de les eleccions que s'arrimen.

1. Un fet que cal destacar és la mitjana d'edat dels manifestants, que era d'al voltant dels 40 anys, amb una gran participació de la tercera edat, fet no massa habitual a les darreres manifestacions, on sovint, la afluència acostuma a ser majoritàriament juvenil. Açò no significa altra cosa que la societat civil valenciana necessita un canvi, des de tots els sectors de la ciutadania s'hi reclama una gestió transparent del govern valencià, un accés total a les dades que ens done la llibertat que deuríem tenir en una democràcia.

2. Els fets que han transcorregut a la plaça, quan un reduït grup de manifestants ha tret pancartes en contra de la guerra s'han considerat una provocació cap al Partit Socialista i la reacció de la multitud ha sigut gairebé violenta. És cert, no era el lloc ni el moment d'exhibir aquestes pancartes. Tenim, o deuríem tenir, dret a la absoluta llibertat d'expressió, però per respecte a l'ample ventall d'ideologies que hi havia presents, l'acte havia de ser una manifestació blanca que anés dedicada únicament a la protesta contra la corrupció que s'està duent a terme pel Partit Popular al País Valencià.

3. Trobe també que s'hi ha fet de la manifestació contra la corrupció un escenari de l'electoralisme, una falta de respecte a la democràcia i als valencians que avui ens hem manifestat. Esquerra Unida i Esquerra han sortit amb banderes dels seus respectius partits convertint un acte polític de la ciutadania en un acte de campanya davant les properes eleccions.

4. Considere necessari també, esmentar la ja habitual absència dels mitjans de comunicació valencians com Canal 9 o Radio 9 en un acte on sí que estaven presents mitjans de comunicació d'àmbit estatal, com La Sexta i TVE i altres televisions autonòmiques com ara la censurada TV3. El Partit Popular hi juga amb la democràcia, més bé se'n riu d'ella. No és democràcia un sistema on la informació s'amaga rere una cortina de fum, no se'n pot dir democràcia quan els governants d'un poble són qui decideix el que els ciutadans han de saber. No senyors, això no és democràcia, això és jugar brut, i riure-se'n d'ella, i de tots els valencians.

Ara la pregunta és: Què hi falta? Què és el que cal per tombar el govern corrupte i censor del PP i Francisco Camps? Hi veiem un perfecte quiasme amb la dictadura de Francisco Franco, i no sols pel nom, sinó que la sensació de “Contra Franco vivíamos mejor” ara és més bé “Contra Camps vivim millor”, és a dir, davant un govern tirà, on l'opinió del poble no té la més mínima importància, hi trobem un gran ventall d'alternatives que només convergeixen en un punt, volen fer fora el govern actual, açò es plasma en el dia a dia, la gran dissensió de l'esquerra enfront la unitat del PP, que representa des de la dreta més renovada, fins l'Espanya més rància de Fraga. Açò, junt amb el sistema electoral vigent, el sistema D'Hont, condemna l'esquerra al fracàs. Un gran ventall de partits polítics que representen l'esquerra es queden fora del parlament en no arribar al nombre de vots mínim, en canvi, el Partit Popular recull la immensa majoria dels vots de la dreta.
Però no és sols açò, la gran abstenció que s'hi dóna és generalment de l'esquerra, mentre la dreta acudeix cada vegada que se'ls convoca religiosament a les urnes amb la seva papereta blava, l'esquerra divergeix dintre de la mateixa esquerra fraccionant-la i creant una gran incertitud entre els votants, que sovint es queden a casa, degut a que cap partit els representa punt per punt. Així és com, al meu entendre, mentre la societat està farta dels governants, aquests continuen guanyant eleccions.