De nou la rutina.

Desprès d'aquest estiu una mica sabàtic que m'he agafat i que no he escrit res, pretenc reprendre de nou el blog, anar contant coses i escriure algun article d'opinió que altre.

Demà comença un nou curs i amb ell un nou cicle, l'agafem en ganes, tot i que tornaré a fer 1r de batxillerat, aquesta vegada al social, ja que definitivament he comprovat que els números mai seran els meus millors amics. Prenc el curs amb ganes i sensacions estranyes -reprendre la rutina no és una de les coses que millor se'm dona- i amb aquest un nou cicle, nova gent, nous companys, tot i que em desfaré d'algun que altre llast que per sort ha passat de curs (no tot podia ser mal).

Segurament aniré publicant més poemes, tot i que hi ha alguns que duc idea de presentar a algun concurs i me'ls guardaré, ja que han de ser inèdits. Últimament, tot i que podria escriure bastants coses estic bastant parat, supose que serà l'estiu i a partir d'ara escriure més poemes sobre tot allò que m'envolta.

Ah! sí, se m'oblidava, fa poc es va crear aquest blog que pretén ser un mostrari de poetes valencians actuals en la nostra llengua i farà cosa d'una o dues setmanes em publicaren dos poemes, amb el quals vaig passar a formar part d'aquests.

Bé, us deixe per hui.

Absència - 17 de juliol de 2010

Parle en silenci, mentre romanc callat
i espere que passe alguna cosa,
i el meu silenci ho diu tot, a crits,
i desitge dormir, i potser no despertar,
i jeure al llit i no donar explicacions
sobre que em passa i no puc evitar ni fer res,
quan jo voldria no saber res de ningú,
si no fos necessari recordar cada dia.


Escric, parle, unisc paraules
sense dir res i tot alhora sobre mi,
perquè ara mateix sóc absent
i sols sóc de cos present,
i no em trobe a cap lloc,
perquè jo, fa temps que no sóc dins meu
i solc freqüentar cosos aliens,
tot i que els sent una mica meus.

Raimon Ribera