Diariament, llegia sobre checkpoints, sionistes, militars israelians, presos de consciencia, i murs, molts murs, i sentia una gran impotència davant aquests fets, però realment no m'acabava de fer a la idea del que realment està passant. D'aquest viatge se'n va fer un documental, “Més enllà del mur, Cançons contra l'apartheid” que ha sigut publicat amb la revista Enderrock el mes de maig. Ha sigut en veure'l quan m'he adonat de la situació real en la que es troba un milió i mig de persones, sense cap mena de distinció, xiquets, adults i avis. Homes i dones.
El primer que fas en arribar és passar uns controls a l'aeroport, i si les forces de seguretat israelianes consideren que és adient retindre't, passes a una cambra on pots estar durant unes hores amb un interlocutor que et preguntarà la procedència, el motiu del viatge, et demanarà tot tipus de documentació, i totes aquelles coses rellevants amb la teva visita a Palestina.
Altra cosa que em va produir un gran impacte visual i emocional va ser en veure el mur, una paret de sis metres d'alçada que fa de presó per a un milió i mig de persones, que abans vivien en llibertat i des d'unes dècades ençà han estat oprimides per l'estat israelià, negant-los els drets humans i robant-los la terra, separant-los per una frontera física per motius ètnics tal i com va passar a Sud-Àfrica. Tot açò, al mateix temps que al món s'està tractant de construir societats laiques, on totes les religions siguen respectades i la llibertat de pensament siga un dret inalienable.
Ací podem veure com evoluciona l'ocupació del territori per part d'Israel.
Els checkpoints també em van impactar, al llarg dels murs que envolten els assentaments podem trobar punts de control efectuats per la milícia israeliana per on hom ha de passar cada cop que vol travessar els murs. A més, els militar exerceixen un abús de poder sobre els palestins, si un militar ho vol, pot fer el que hi vulga amb un palestí, moltes vegades, pel simple fet de ridiculitzar-los i que mostren submissió a Israel, poden demanar-te la documentació, controls, exàmens i fins i tot, poden utilitzar les armes sobre els ciutadans.
Aquest problema d'ocupació ve remuntat a la història, ja que els israelians reclamen una terra què, segons ells, Déu els va atorgar ara fa aproximament 4000 anys, i els conflictes formen part del dia a dia des de l'any 1946 quan es declara la Guerra a Israel per tal de defensar la terra en el moment que l'ONU declara la zona del territori palestí on estaven assentats els jueus com a Estat de Dret per a aquest poble, davant la desigualtat en recursos, Israel derrota els palestins i d'ençà, aquest ha anat fent deportacions de palestins massives a altres països com ara Egipte, Síria o Líban. Des de l'any 1946 fins al 1967, es va deportar un 90% de la població palestina, a l'any 1967, amb la Guerra dels 6 Dies es deportaren 300.000 persones. A aquest territori, està passant una cosa molt semblant al que va passar a l'època de Cristòfor Colon, ara està sent envaïda per altres de confessió religiosa exclusivament jueva i pertanyents a aquesta cultura.
Actualment s'hi treballa des de tot el món, encara que amb una feblesa evident per part de la Unió Europea i els Estats Units, de fet, els Estats Units han estat col·laborant des de fa temps amb l'estat d'Israel en aquest sistema d'Apartheid i marginació ètnica. D'altra banda, la unió Europea es limita a donar avisos i fer memòria a Israel que no està complint els drets humans, i que prendran mesures. Aquestes mesures no executades han dut a terme un nou conflicte, on l'UE haurà d'imposar mà dura sense cap objecció. Durant el mes de maig varen salpar distintes embarcacions de tot el món direcció a la Franja de Gaza amb intencions humanitàries. La flota, formada per més de vuit-centes persones, 40 mitjans de comunicació internacionals, diputats i parlamentaris europeus i voluntaris de més d'un centenar d'ONGs, transportava deu-mil quilos de material per tal d'ajudar als refugiats palestins.
Les darreres setmanes, desprès d'estar assabentat el president de l'estat d'Israel de les intencions solidaries de les naus, va llençar una advertència a la flota avisant que no anaven a permetre l'accés de les ajudes a la Franja, i que si era necessari, estava disposat a utilitzar les armes. Tot i això, els tripulants de les distintes naus no van desistir en cap moment i no abandonaren les seves pretensions d'arribar al territori ocupat per tal d'oferir ajuda als centenars de milers de refugiats.
Amb l'objectiu comú i tones de voluntat i il·lusió, els vaixells continuaren el seu rumb durant els següents dies navegant per aigües internacionals fins avui, dia 31 de maig, quan una de les tripulacions ha sigut assaltada per les forces d'ocupació d'Israel produint la mort de com a mínim setze persones i unes altres vuitanta ferides, la resta dels passatgers estan “segrestats” a territori jueu. Cal destacar que tots els voluntaris mantenien actitud pacífica i sols tenien pals per defendre's i estava acordat que l'única força de resistència que efectuarien seria el seu propi cos per evitar el desallotjament del vaixell, mentre els militars atacaven amb armes de foc real agredint contra la integritat física de la gent que viatjava al vaixell.
És evident que cal aturar aquesta situació, els jueus, estan fent el que es va fer durant l'apartheid a Sud-Àfrica i no es pot continuar en aquesta línia, violant constantment els drets humans, mantenint a més d'un milió de persones tancada dintre d'una presó de formigó i checkpoints, cal aturar les morts d'innocents i civils, cal aturar les forces d'ocupació, cal que s'establisquen uns drets per a tots els refugiats. Però tot açò ha de passar per la voluntat política, per la voluntat de la UE i l'ONU d'aturar totes aquestes violacions que està cometent l'Estat d'Israel.
Per part de la societat també és necessària una presa de consciència respecte als problemes que hi ha al món, ens hem acostumat a no mirar més enllà del que nosaltres vivim, hem perdut la consciència de solidaritat, l'esperit humanitari, i si continuem així, el món i la societat en general, no va en lloc, ens dirigim a l'extermini de l'espècie humana. Ni més, ni menys.
31 de maig de 2010
Raimon Ribera
0 comentaris:
Publica un comentari