S'obri el teló del circ de la gran mentida que han alçat un dia més als carrers dels oblidats.

Fa dies que no escric res, potser massa dies, de fet, ho trobe a faltar, estic perdent eixe costum que tenia fins fa poc de plasmar tot allò que pensava, que sentia i que necessitava escoltar, entre altres, és perquè crec que no vull escoltar res perquè sé que no m'agradarà el que em diguen, he decidit evadir-me del meu voltant, sense èxit, com sempre. Aquest temps que ha estat aturat el bloc no sabia que escriure perquè no sabia que pensava (i continue sense fer-ho), tantes coses tan contradictòries, tant dins meu com fora, que no sabia com comprendre-les i que finalment han esdevingut fum, i d'altres que encara no he obtingut una resposta, i que més prompte o més tard hauré de decidir trobar.

Sé que açò que llegiu no us diu res, si és que algú llig aquest petit racó de la xarxa. Com m'ha dit un professor aquesta setmana, no d'una forma elogiosa, aquesta entrada és una forma de parlar molt i no dir res, encara que no per a tots tinga el mateix significat...

Com ja he dit, no tinc res que contar, espere que prompte aquest bloc torne a tindre la activitat d'abans o més.

Us espere.

Recomane:
Por detrás del telón