Independència, sí. Però a cop de paraules.

Avui m'ha despertat el telèfon mòbil, un missatge informant-me de que a les 12.00 es farien a l'ajuntament de l'Alcúdia, 5 minuts de silenci per condemnar l'atemptat d'ETA, seguidament he obert la premsa i, efectivament, ETA ha tornat a matar, aquest cop la víctima era un cap de les forces de l'estat, el de la brigada anti-terrorista.

Per a més informació, podeu visitar aquestes pagines:
El Periodico (Català)
El País

Quan acabarà aquest joc que fa temps se'ls se'n va anar de les mans? Quan la independència ha tingut com a preu la mort de persones innocents?
No és aquest el camí, tots sabem que per tal d'aconseguir la independència haurem de lluitar, i la lluita serà llarga, però serà la lluita de la paraula, d'eixir als carrers i que se'ns escolte, no volem que als independentistes se'ns considere terroristes pel simple fet de que quatre desgraciats se'ls passe pel cap jugar en armes, per això, avui condemnem aquests actes i, més fort que mai, demanem la independència, però ho fem de forma pacífica, al ritme de les cançons d'Obrint Pas i Berri Txarrak, a les manifestacions que es duen a terme a les diades, al oneig de la estelada i la ikurrina, etc.

Recordeu, Qualsevol nit pot sortir el sol.